UN PAS MÉS EN EL CAMÍ CAP A L’AUTONOMIA DEL PACIENT

Fins a començaments d'aquest segle, la relació amb el metge era unidireccional i paternalista, és a dir, el metge, amb els seus coneixements, decidia el que era bo per al pacient i aquest ho assumia sense posar en dubte la seva opinió. 

A partir de les lleis d'autonomia del pacient (2000 i 2002) es comença a reconèixer la llibertat que tenim d'acceptar o no una determinada actuació mèdica. Això comporta un canvi substancial en la relació entre el personal mèdic i la persona malalta, que es va implementant lentament.

Tot i existir anteriors contactes puntuals, fa tres anys es va iniciar la col·laboració estable de DMD amb l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (AQuAS), depenent del Departament de Salut de la Generalitat.

El darrer treball de l’agència AQuAS ha estat el treball sobre final de vida que ha culminat en l’eina “Decisions Compartides al Final de la Vida”

El projecte "Decisions compartides" vol fugir dels models paternalistes o purament informatius i avançar cap a models en què la persona participa activament en el procés de decisió del tractament o actuació assistencial.”

L’eina, adreçada a la ciutadania i al personal de salut, explica què s'entén per atenció al final de la vida, quines situacions es poden donar quan es pateix una malaltia en fase avançada i el tipus d'atenció que es vol rebre. 

Proporciona continguts d’informació i de reflexió per ajudar les persones a identificar les seves preferències i a expressar-les anticipadament per decidir com volen viure l’etapa final de la seva vida. 

És una eina que dona un nou impuls a l'autonomia de les persones davant la seva malaltia. 

http://decisionscompartides.gencat.cat/ca/decidir-sobre/atencio_final_vida/