En memòria de Beatriz de Moura (1939-2026): La llibertat de triar fins al final

El passat 17 d’abril ens va deixar Beatriz de Moura als 87 anys. Tot i que el seu nom quedarà lligat per sempre a l’excel·lència editorial com a fundadora de Tusquets, des de l’Associació Dret a Morir Dignament (DMD) Catalunya volem retre homenatge a la seva faceta més compromesa: la d’una dona valenta que va lluitar per la llibertat individual en el moment més vulnerable de l’ésser humà.

La Beatriz va ser molt més que una sòcia; va ser una de les nostres pioneres. Amb el carnet número 5 a les mans, va formar part d’aquell reduït i coratjós grup que, a finals dels anys 70 i principis dels 80, es reunia gairebé de forma clandestina per trencar el tabú de la mort. En una Espanya que tot just despertava a la democràcia, ella ja defensava que el dret inalienable a la vida havia d’incloure, per coherència, el dret a gestionar la pròpia mort amb dignitat.

El seu compromís va ser total: va arribar a oferir les oficines de la seva editorial al carrer Iradier per celebrar-hi reunions quan l’associació encara no tenia recursos, i no va dubtar a utilitzar el poder dels llibres per intentar normalitzar l’eutanàsia —com amb la publicació d’El derecho a morir de Derek Humphry—, fins i tot quan la societat de l’època encara no estava preparada per a aquest debat.

La Beatriz no va arribar a DMD per atzar, sinó moguda per una profunda ètica personal forjada a través d’experiències íntimes que la van marcar, com la pèrdua de la seva germana o el comiat del seu company de vida, l’Antonio López Lamadrid. D’aquestes vivències en va extreure la convicció que «gestionar la nostra mort de la mateixa manera que hem decidit gestionar la nostra vida» no és un pecat ni una covardia, sinó l’últim acte de sobirania d’una persona lliure.Gràcies a la seva tenacitat i a la complicitat de figures com Salvador Pániker i Juana Teresa Betancur, avui el testament vital i la mort digna són drets reconeguts. Amb ells va compartir anys de lluita incansable, colze a colze, quan tot estava per fer. Des de DMD Catalunya, guardem un record profund i agraït d’aquells companys que van caminar junts i dels que continuen obrint camí. Diem adeu a la sòcia número 5, l’editora que es va saber anticipar al seu temps i que ens va ensenyar que viure amb dignitat significa, també, poder triar com diem adeu.