Ni un pas enrere: quatre anys construint un dret que ens fa més lliures

Barcelona, 25 de juny de 2025. Amb motiu del quart aniversari de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia (LORE), l’Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya (DMD-Cat) i Derecho a Morir Dignamente Federal hem organitzat una roda de premsa per fer balanç de l’aplicació de la llei a Catalunya i reivindicar la importància d’aquest dret fonamental per a les totes aquelles persones que, lliurement, desitgen fer ús de l’eutanàsia.

L’acte s’ha celebrat al Col·legi de Periodistes de Catalunya i ha comptat amb la participació de la presidenta de DMD-Cat, Cristina Vallès; el metge i vicepresident de DMD Federal, Dr. Fernando Marín; el jurista i membre de DMD-Cat, Ramon Riu; i els testimonis Teresa Martí i Lucas Barrero, que han viscut de prop processos d’eutanàsia, compartint experiències personals que posen rostre humà a l’exercici d’aquest dret.

Quatre anys de consolidació amb reptes pendents

DMD-Cat valora molt positivament que l’eutanàsia s’hagi anat consolidant progressivament com un dret sanitari dins del sistema públic català. Segons l’informe oficial del Departament de Salut corresponent a l’any 2024, a Catalunya s’han presentat 358 sol·licituds d’ajuda per morir (+63,4% respecte a 2023), de les quals se n’han aprovat 189 (+73,3%) i s’han dut a terme 142 prestacions efectives, un increment del 51% respecte a l’any anterior.

Aquestes dades evidencien una normalització creixent del dret a morir dignament, però també posen de manifest l’existència de barreres estructurals i procedimentals que cal abordar amb urgència. El temps mitjà per resoldre una sol·licitud es manté en 63 dies (amb una mediana de 50), un període que pot resultar inassumible per a persones amb patiment irreversible i necessitat immediata d’alliberament.

Obstacles a superar

DMD-Cat ha alertat sobre diversos elements que dificulten una aplicació garantista, equitativa i universal de la LORE:

• Reforç dels referents en eutanàsia: La figura del referent ha estat clau en l’èxit del desplegament de la llei. Cal implementar incentius, ja sigui en forma de temps o organització, per garantir que puguin atendre les consultes dels companys i oferir formació als professionals.
• Casos que no es formalitzen: Ens preocupa que hi hagi sol·licituds que no es registren oficialment perquè no es publiquen en la plataforma PRAM, fet que impedeix un seguiment adequat
• Protocols clars i coneguts a tots els centres sanitaris: És essencial que tots els centres públics i privats tinguin protocols establerts i coneguts per garantir el procés PRAM i que cap sol·licitud es perdi.
• Denegacions per criteris d’autonomia: L’any 2024, moltes denegacions van ser en casos de patiment greu crònic que, segons la interpretació actual, no complien els requisits de la llei perquè la persona mantenia certa autonomia. Considerem que hauria de ser el mateix pacient qui defineixi els límits de la seva autonomia.
• Estigma en malalties mentals: Només 2 de les 17 sol·licituds per malaltia mental van ser aprovades, fet que pot indicar un biaix en l’aplicació de la llei. La Comissió de Garantia i Avaluació ha deixat clar que no pot haver-hi discriminació en aquests casos, tot i que requereixin una avaluació exhaustiva.
• Impuls del Document de Voluntats Anticipades (DVA): L’ús del DVA per activar el procés de PRAM encara és baix i moltes sol·licituds s’activen tard. És necessari fomentar-ne la difusió perquè les persones puguin expressar la seva voluntat amb antelació.
• L’objector de consciència: És fonamental que el registre d’objectors funcioni correctament, que els centres sanitaris puguin consultar-lo fàcilment i que estiguin previstes les actuacions en duples per evitar demores injustificades.
• Funcionament òptim de la plataforma PRAM: El sistema ha de garantir que cap problema tècnic endarrereixi la resolució de les sol·licituds i que es pugui simplificar l’entrada d’informació.
• Formació continuada als professionals sanitaris: Proposem que tots els sanitaris rebin formació anual sobre l’eutanàsia i DVA i que els referents disposin d’una formació específica i continuada.

Propostes de millora

Per avançar cap a una aplicació plena i justa de la LORE, DMD-Cat proposa:
1. Protocols homologats per tots els centres públics i privats.
2. Registre d’objectors consultable pels responsables dels centres. Preveure duples.
3. Reforç de l’Oficina PRAM amb personal específic per desbloquejar sol·licituds encallades.
4.Campanya institucional de difusió del DVA i la LORE a mitjans, centres sanitaris, transport públic…
5. Creació de mecanismse de resolució per a la ciutadania davant obstacles en l’inici del procés.
6. Formació anual obligatòria sobre eutanàsia i DVA per a tot el personal sanitari.
7. Suport actiu als professionals que assumeixen la responsabilitat d’acompanyar el procés.

8.Evitar la judicialització: Són necessaris canvis legislatius per impedir la paralització de sol·licituds ja autoritzades.

Suport a la CGAC i denúncia de les interferències judicials

Des de DMD-Cat expresem un suport ferm a la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC),  davant dels qui plantegen abusivament litigis per intentar frenar l’aplicacio efectiva de la llei. En particular, s’ha posat el focus en dos casos mediàtics —la Noelia i en Francesc—, als quals s’ha suspès l’ajuda per morir malgrat haver obtingut resolucions favorables de la CGAC. En ambdós casos, els pares han recorregut les resolucions als tribunals, i aquestes accions han mantingut bloquejada la prestació, provocant un patiment afegit i innecessari a dues persones que compleixen plenament els requisits establerts per la llei.

La LORE s’està aplicant efectivament en la gran majoria dels casos. Per tant, quan la llei s’aplica en més de 1.300 casos i només 4 han estat impugnats judicialment, és exagerat parlar de judicialització de l’eutanàsia.

Els titulars que s’han publicat en alguns casos han estat molt cridaners i dramàtics, perquè la situació d’aquestes persones ho és. Fa més d’un any que es troben en un context eutanàsic, amb dolor i un patiment greu i irreversible, i se les obliga a continuar vivint en contra de la seva voluntat. Obligar una persona a continuar vivint en aquesta situació, en contra de la seva voluntat, atempta contra la seva integritat física i dignitat, i equival a un tracte inhumà i degradant, a una tortura.

El dret a sol·licitar la prestació de l’ajuda per morir és un dret personalíssim. Només cada persona, de manera conscient, responsable i lliure, en exercici de la seva llibertat i del dret fonamental a la pròpia integritat física, pot demanar aquesta prestació per a si mateixa.

Per tant, la possibilitat que terceres persones puguin recórrer hauria de ser molt excepcional, i no es pot permetre l’abús del dret a recórrer quan s’utilitza únicament per mantenir aquestes persones amb vida en contra de la seva voluntat.

Cap pas enrere: una conquesta de llibertat i dignitat

La LORE ha estat el resultat de dècades de lluita social, política i ciutadana. És molt més que una norma legal: és una conquesta de llibertat, dignitat i justícia. Permet posar fi a situacions de patiment insuportable i irreversible, i ho fa des del respecte a l’autonomia i la voluntat de cada persona.

DMD-Cat reivindica aquest dret com a essencial per una societat que cuida, que escolta i que acompanya fins al final. Davant dels intents de retrocés o judicialització abusiva, DMD es planta: defensar la LORE és defensar els drets fonamentals.

Continuarem treballant perquè cap sol·licitud es perdi, cap persona sigui desatesa i cap professional es trobi mancat dels recursos necessaris per garantir l’exercici lliure i responsable d’aquest dret.

Podeu recuperar la Roda de Premsa conjunta entre DMD-Cat i DMD Federal en aquest enllaç: