gen. 12 2024
Recordant Ramón Sampedro: dignitat i testimoniatge
Un dels millors homenatges a Ramón Sampedro són les paraules d’elogi de Salvador Pániker dirigides a Alejandro Amenábar i al seu equip pel guió de la pel·lícula Mar adentro, publicades al seu quart Dietari, Un anciano averiado:
“Les digo que a mí el guion me ha gustado, ante todo porque es un homenaje real a la admirable figura de Sampedro. Lo más relevante, a mi juicio, es destacar que Sampedro fue, ante todo, un espíritu libre, paradójicamente prisionero de un cuerpo enfermo, y un hombre sin miedo. Su decisión de morir no fue hija del miedo, sino de su lucidez y de su amor a la vida. Propiamente él no era un enfermo terminal, sino un enfermo crónico. El caso de Sampedro demuestra que existe el sufrimiento psíquico y el sentido de la dignidad… En resumen, la dignidad vale más que la vida, y Ramón Sampedro viene a ser como un mártir laico que da testimonio de esta causa.”
Ara fa trenta anys, el 1994, la periodista Laura Palmés va rebre el Premi Ciutat de Barcelona pel seu reportatge televisiu Eutanasia: morir para vivir (1993), a través del qual va presentar a la societat civil la figura de Ramón Sampedro i la seva lluita pel dret a una mort digna. A partir d’aquesta entrevista televisiva, la relació entre Palmés i Sampedro es va fer intensa. Laura Palmés, defensora de seguir vivint i aferrada al que tenia, li va demanar a Sampedro que deixés constància escrita de la seva experiència i del seu pensament. Sampedro va respondre amb una gran quantitat de cartes, algunes de les quals es recullen al seu llibre Cartes des de l’infern. D’aquestes cartes en extraiem un fragment significatiu:
“El dia que la Gené Gordó em va dir que hi havia una periodista que volia fer un reportatge sobre l’eutanàsia, dues coses em van resultar dignes de confiança: una era el nom de la persona, Laura Palmés; l’altra era que ella patia esclerosi múltiple i que estava d’acord amb què la persona ha de tenir dret a l’eutanàsia. Més endavant, es va confirmar el primer impuls. Es va reafirmar la meva certesa que hi ha éssers humans als quals val la pena haver conegut i haver-los fet una petita carícia, com una picada d’ullet, còmplice i solidària, per si els serveix de bàlsam humà per alleujar, encara que només sigui un instant, el dolor, el dolor de viure.”
El reportatge televisiu Eutanasia: morir para vivir, les cartes recollides a Cartes des de l’infern i la novel·la Darrere les palmeres van ser fonts d’inspiració per a la realització de Mar adentro. La vida, la ideologia i el suïcidi assistit de Ramón Sampedro, així com la seva relació amb Laura Palmés (representada a la pel·lícula per la figura de l’advocada interpretada per Belén Rueda), reflecteixen aquest lligam humà que Sampedro descrivia com un bàlsam davant el dolor de viure.
Les petjades d’aquests dos personatges queden recollides a Sitges, en el projecte La Memòria de les Cases, al domicili on va viure Laura Palmés i on va escriure, prop del mar, la novel·la Darrere les palmeres, de la qual en són protagonistes. Aquestes memòries i documents serveixen com a testimoni d’una relació profunda que va contribuir a visibilitzar el dret a una mort digna i a oferir una reflexió sobre la dignitat, el respecte i el valor de la vida i de la llibertat personal.
