gen. 12 2024
Quin
millor recordatori i homenatge a Ramón Sampedro que les paraules d’elogi
d’en Salvador Pániker a Alejandro Amenábar i al seu equip sobre el guió de
la pel·lícula Mar adentro publicades en el seu 4t. Dietari: Un anciano
averiado: “Les digo que a mí el guion me ha gustado, ante todo porque es un
homenaje real a la admirable figura de Sampedro. Lo más relevante, a mi
juicio, es destacar que Sampedro fue, ante todo, un espíritu libre,
paradójicamente prisionero de un cuerpo enfermo, y un hombre sin miedo. Su
decisión de morir no fue hija del miedo, sino de su lucidez y de su amor a
la vida. Propiamente él no era un enfermo terminal, sino un enfermo
crónico. El caso de Sampedro demuestra que existe el sufrimiento psíquico y
el sentido de la dignidad… En resumen, la dignidad vale más que la vida, y
Ramón Sampedro viene a ser como un mártir laico que da testimonio de esta
causa.” Ara fa trenta anys, el 1994, la periodista Laura Palmés va rebre el
Premi Ciutat de Barcelona pel seu reportatge televisiu Eutanasia: morir
para vivir (1993), a través del qual va presentar, a la societat civil, la
figura de Ramon Sampedro i la seva lluita per aconseguir el dret a una mort
digna. A partir de l’entrevista televisiva que li va fer, la seva relació
amb Sampedro va esdevenir intensa. Laura Palmés -que feia una aposta per
seguir vivint, aferrant-se al que tenia- li va demanar a Sampedro que
deixés constància escrita de la seva experiència i del seu pensament en
unes pàgines. Aquest va respondre amb una bona quantitat de cartes, algunes
d’elles recollides en el seu llibre Cartes des de l’infern d’on n’extraiem
el següent paràgraf: “El dia que la Gené Gordó em va dir que hi havia una
periodista que volia fer un reportatge sobre l’eutanàsia, dues coses em van
resultar dignes de confiança: una era el nom de la persona, Laura Palmés;
l’altra era que ella patia esclerosi múltiple i que estava d’acord amb què
la persona ha de tenir dret a l’eutanàsia. Més endavant, es va confirmar el
primer impuls. Es va reafirmar la meva certesa que hi ha éssers humans als
quals val la pena haver conegut i haver-los fet una petita carícia, com una
picada d’ullets, còmplice i solidària, per si els serveix de bàlsam humà
per alleujar, encara que només sigui un instant, el dolor, el dolor de
viure”. El reportatge televisiu: Eutanàsia: morir para vivir, les cartes
des de l’infern i la novel·la Darrera les palmeres van servir de suport i
font d’inspiració en la realització de Mar adentro. La vida, la ideologia,
el suïcidi assistit de Ramon Sampedro, la relació amb Laura Palmés (a la
pel·lícula representada per la figura de l’advocada que interpreta Belén
Rueda) reflecteixen el lligam que li va permetre aquest bàlsam humà del
que parla. Les petjades d’aquests dos personatges quedaren recollides a
Sitges en el projecte La Memòria de les cases, al domicili on va viure
Laura Palmés i on va escriure, prop del mar, Darrere les palmeres, la
novel·la de la qual en són “protagonistes”. 12-01-2024
