Manifest 2 de novembre de 2025

Dia Internacional de la Mort Digna

Els primers dies de novembre ens apropem, com cada any, als espais de record per homenatjar les persones estimades que ja no hi són. És un temps per a la memòria, però també per a la reflexió. Pensar en aquells que han marxat ens convida, inevitablement, a pensar en el nostre final: en com volem viure i també en com volem morir. El Dia Internacional de la Mort Digna és una bona ocasió per tornar a parlar de la bona mort.

Per a Dret a Morir Dignament, una mort digna és aquella que podem considerar nostra, viscuda d’acord amb els valors, les conviccions i els desitjos de cadascú. Vivim en una societat plural, i aquesta pluralitat també ha de ser respectada en el moment final de la vida. Com deia Salvador Pániker, “la vida no és un valor absolut; ha d’anar lligada a la qualitat de vida, i quan aquesta es degrada més enllà de certs límits, hom té el dret a dimitir.” Parlar de la mort, pensar-hi i preparar-la no ens resta vitalitat: ens en dona. Com ens recorda la nostra companya Teresa, “és bo que la mort ens agafi pensats, per poder-ho fer bé a la primera.”

Aprofitem aquests dies per compartir idees amb la família i les amistats, per trencar el tabú que encara envolta la mort i per decidir amb serenor com volem ser atesos en el nostre final de vida. Reflexionar, llegir, parlar i escoltar ens ajuda a construir el nostre propi criteri i a fer-lo valer.

Perquè aquest criteri sigui respectat, disposem del Document de Voluntats Anticipades (DVA). Des de la modificació impulsada per DMD-Cat, el tràmit és més accessible i es pot formalitzar davant d’un/a professional sanitari. Fer el DVA és la millor manera d’assegurar que la nostra veu no es perdi quan potser ja no puguem expressar-nos, i que el nostre final s’ajusti als nostres valors i conviccions.

També és moment de recordar que ja fa quatre anys que gaudim d’un dret fonamental: la Llei de Regulació de l’Eutanàsia (LORE). Una llei que protegeix la dignitat, la llibertat i l’autonomia de les persones, i que permet posar fi a la vida per decisió pròpia quan hi ha patiment greu i insuportable. Una llei necessària i justa, que ha significat un gran avenç, però que encara té marge de millora per garantir la seva aplicació equitativa a tot el territori i per ampliar el reconeixement dels drets en el final de vida.

Com a societat que avança, hem d’anar més enllà. Hem d’aspirar a una concepció de la vida completa, on l’autonomia i la dignitat ens acompanyin fins a l’últim instant, i on la decisió de posar fi a la vida —presa des d’una reflexió madura, lliure i responsable— sigui també reconeguda i respectada, més enllà de la presència d’una malaltia greu o terminal. Aquest debat, que ja és present en altres països del nostre entorn, ens interpel·la com a ciutadania madura, capaç d’afrontar amb serenor els límits i els sentits de la pròpia existència.

Des de DMD-Cat, una associació laica, plural i sense ànim de lucre, continuarem treballant perquè el dret a morir dignament sigui conegut, garantit i normalitzat. Ho fem al costat de la ciutadania, dels/les professionals de la salut i de les institucions, per aconseguir que les lleis i les normes que regulen el final de vida s’apliquin correctament i s’adaptin als nous reptes que la societat planteja.

Ser conscients de la mort dona sentit a la vida. Una vida que hem d’aprofitar, gaudir i viure amb plenitud, però que també necessita un bon final: lliure, volgut i respectat.

Dret a Morir Dignament de Catalunya
2 de novembre de 2025