set. 2 2024
La paralització de l’eutanàsia d’una dona de 23 anys a
Barcelona, decretada per una jutge mai hauria d’haver passat amb la Llei
Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia LORE a la mà. Des de DMD-Cat creiem
necessari fer algunes consideracions sobre el cas: 1- El que coneixem és
només a través de les notícies que ha anat publicant la premsa, que es
nodreixen de la interlocutòria judicial i de la informació que han anat
proporcionant els advocats que han sol·licitat la suspensió, que és
relativa i limitada. El que sí que coneixem és el procediment d’aplicació
de la LORE, el que ens porta a pensar el perquè de tot aquest procés… si la
sol·licitant segons la llei pot rebutjar o ajornar ella mateixa el procés
en qualsevol moment, ja sigui perquè tingui dubtes, perquè hagi canviat de
parer o perquè no vol disgustar la família… Quina era la necessitat de
recórrer a les autoritats per demanar la suspensió? Amb que ella hagués dit
prou, s’hauria aturat el procés. Ens preocupa que hi hagi tant soroll
mediàtic, soroll que només perjudica la persona sol·licitant. La
sol·licitud de l’eutanàsia hauria de ser un procés íntim, privat i
personalíssim. El soroll sembla que només té com a objectiu posar en dubte
el procediment d’aplicació de la llei. 2-La LORE és una llei totalment
garantista, que defensa un dret fonamental i personalíssim, que va costar
anys que fos debatuda i aprovada al Congrés i que va suposar una esperança
per a moltes persones que no podien alleujar d’una altra manera el seu
patiment i es veien abocades a suïcidis precoços, perillosos i dolorosos
per a ells i les seves famílies, sembla que s’obliden de Ramón Sampedro o
María José Carrasco. Ens preguntem, si el que no van poder parar al Congrés
ho volen evitar a través dels tribunals. Tal com queda regulat en la Llei,
la persona sol·licitant ha de passar per diversos filtres, un metge
responsable, un metge consultor, una dupla constituïda per un metge i un
jurista que revisen la idoneïtat de tots els informes i finalment, una
vegada que la persona ha ratificat novament, la seva decisió, passa a la
comissió de garantia i avaluació CGiA de cada comunitat, constituïda per
experts en salut, jurídica, psiquiatria, bioètica… que és la que
finalment aprova o denega que s’apliqui l’eutanàsia. No entenem com un
Magistrat pot entrar a qüestionar allò que en un procediment administratiu
absolutament garantista, com és el procés de la LORE, han valorat i resolt
els professionals corresponents. Una altra cosa seria que veiés indicis
d’errors o faltes en aquest procediment, però no fa això, sinó que
qüestiona el ‘patiment’ de la sol·licitant que prèviament ha estat avaluat
i resolt pels tècnics corresponents que, indiscutiblement, disposen de la
formació professional i tècnica requerida per fer-ho. 3- Les malalties
mentals no estan discriminades en la LORE, a l’enunciat de la llei no
s’especifica quin tipus de dolencia ha de tenir la persona, com la resta de
sol·licitants s’han de complir un dels dos contextos eutanàsics: patir una
“malaltia greu incurable” o un “sofriment greu, crònic i impossibilitador”.
Tal com consta en els últims documents de la CGAC en aquests casos es
requereix una avaluació psicopatològica específica que permetrà avaluar les
persones que es podran acollir a la prestació. 4- Només pot sol·licitar
l’eutanàsia la mateixa persona que la demana, sigui personalment o a través
d’un document de voluntats anticipades, ningú pot demanar l’eutanàsia per
tu, així com ningú pot demanar l’ajornament o pot rebutjar-la, si no és la
mateixa persona sol·licitant. El redactat de la llei és molt clar. Cap
familiar, autoritat o amic pot demanar l’eutanàsia per tu, així com cap
familiar, amic o autoritat pot rebutjar o demanar l’ajornament de
l’eutanàsia per tu, procés que segons l’enunciat de la llei en qualsevol
moment la sol·licitant pot simplement rebutjar. 5- Esperem que quan el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya entri en el fons del cas ho
resolgui positivament que per a nosaltres seria donar l’opció a la
sol·licitant que sigui ella i només ella, la que decideixi lliurement,
sense pressions, quina vol que sigui el final del cas, sigui un rebuig, un
ajornament o una eutanàsia. Junta DMD-Cat / Agost 2024 02-09-2024
