set. 25 2026
DMD Catalunya valorem positivament els resultats de l’informe del Registre de Voluntats Anticipades (DVA) de 2025, que confirmen un fort creixement en la formalització d’aquests documents. Alhora, demanem al Departament de Salut que reforci la informació i la sensibilització ciutadana i treballi per reduir les desigualtats territorials i socials que encara persisteixen.
L’informe del Departament de Salut sobre el Registre de Voluntats Anticipades corresponent a l’any 2025 mostra una evolució molt significativa: durant l’any passat es van registrar 52.560 DVA a Catalunya, un 51,9% més que el 2024. Es tracta de la xifra anual més elevada des de la posada en funcionament del registre l’any 2002. En total, a 31 de desembre de 2025 hi havia 240.579 DVA registrats a Catalunya.
Des de DMD Catalunya considerem que aquestes dades confirmen que la formalització i el registre del DVA s’estan normalitzant progressivament al nostre país. En els darrers tres anys s’han registrat més documents que en els vint anys anteriors, una evolució que coincideix amb els canvis legislatius que han facilitat la formalització del DVA davant de professionals sanitaris i, posteriorment, d’altres professionals de l’àmbit social i sanitari.
Un canvi legislatiu que ha eliminat barreres
Un dels elements que expliquen aquesta evolució és el canvi introduït per la Llei 2/2024, impulsava per Dret a Morir Dignament Catalunya, que va permetre formalitzar el DVA davant de professionals sanitaris.
Les dades de 2025 mostren fins a quin punt aquesta via s’ha consolidat. El 84,41% dels DVA es van formalitzar davant d’un professional sanitari, davant del 48,95% de l’any anterior. Això significa que 44.365 persones van poder formalitzar el seu DVA per aquesta via.
Per a nosaltres, aquest canvi és especialment rellevant perquè contribueix a eliminar barreres econòmiques i pràctiques que durant anys havien dificultat l’accés al DVA. Ja no cal recórrer necessàriament a una notaria ni trobar tres testimonis per deixar constància de les pròpies voluntats.
També valorem positivament la consolidació d’un model de registre més descentralitzat. El nombre de centres sanitaris que van registrar DVA va passar de 588 el 2024 a 1.196 el 2025, mentre que el 84,98% dels documents es van inscriure directament des dels centres sanitaris.
Volem reconèixer especialment la tasca dels equips administratius i assistencials, especialment dels centres d’atenció primària, que fan possible que aquest dret sigui cada vegada més accessible per a la ciutadania.
El DVA no és només una qüestió de gent gran
L’informe també confirma una realitat que des de DMD Catalunya fa temps que defensem: les voluntats anticipades no són només una qüestió vinculada a la vellesa.
Tot i que la majoria de persones que registren un DVA són d’edat avançada, prop d’un 20% ho fan abans dels 60 anys: concretament, el 20,35% de les dones i el 17,76% dels homes.
El DVA és una eina de planificació que pot ser útil per a qualsevol persona major d’edat. Per això considerem necessari continuar treballant perquè la cultura de les voluntats anticipades arribi també a les generacions més joves i deixi de percebre’s com una qüestió que només cal abordar quan arriba la vellesa o la malaltia.
Un dret que encara és minoritari
Malgrat el creixement dels darrers anys, les dades també ens obliguen a posar aquesta evolució en context.
Els 240.579 DVA acumulats representen el 2,96% del conjunt de la població catalana. Si tenim en compte que el DVA es formalitza a partir dels 18 anys, el percentatge de persones adultes que han registrat un document és aproximadament del 3,57%.
Per tant, encara som lluny d’una situació en què el DVA sigui una pràctica habitual entre la ciutadania.
Les dades mostren que hem avançat, però també que encara hi ha una enorme tasca de sensibilització per fer.
I aquesta tasca no pot recaure únicament en les entitats socials.
Necessitem una campanya institucional
Des de DMD Catalunya fa anys que treballem per donar a conèixer el dret a decidir sobre el final de la vida i per apropar les voluntats anticipades a la ciutadania.
Només durant el 2025, la nostra associació va organitzar 358 xerrades i activitats divulgatives, amb 9.632 persones assistents arreu de Catalunya.
Continuarem fent aquesta tasca perquè forma part del nostre compromís amb els drets de les persones. Però considerem imprescindible que aquesta feina sigui complementada per una campanya institucional del Departament de Salut, adreçada al conjunt de la ciutadania i també als professionals.
El DVA és un dret reconegut legalment des de fa més de vint anys. La ciutadania ha de saber que existeix, què permet i com pot formalitzar-lo.
Per això reclamem al Departament de Salut que impulsi una campanya de sensibilització als mitjans de comunicació i als diferents espais d’atenció ciutadana i sanitària, tal com s’havia plantejat anteriorment.
Les dades també mostren una bretxa territorial
L’informe posa sobre la taula una altra qüestió que considerem especialment rellevant: el DVA no es registra de la mateixa manera a tot Catalunya.
Les diferències entre territoris són importants. La taxa de registres és de 805,3 DVA per cada 100.000 habitants a la regió sanitària de Girona, mentre que a Lleida és de 437,1.
A escala municipal, aquestes diferències encara són més evidents. Hi ha municipis com Olot, Vic, Sitges o Sant Cugat del Vallès que superen els 950 registres per cada 100.000 habitants, mentre que municipis com Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs o Sant Boi de Llobregat no arriben als 360.
Aquestes diferències territorials i socials haurien de servir per orientar les polítiques de sensibilització del Departament. Si volem que el DVA sigui un dret efectiu per a tothom, la informació ha d’arribar especialment als territoris i col·lectius on encara és menys conegut.
També persisteix una important bretxa de gènere: les dones representen el 63,77% dels DVA registrats el 2025, davant del 36,23% dels homes.
Un nou model de DVA que cal fer visible
Des de DMD Catalunya també valorem positivament el nou model de Document de Voluntats Anticipades publicat l’abril de 2026, en l’elaboració del qual hem participat conjuntament amb altres entitats.
Considerem especialment important que el nou model faci explícita la possibilitat d’incloure la sol·licitud d’eutanàsia, però creiem que aquesta informació ha de tenir molta més visibilitat entre la ciutadania.
També celebrem que l’informe mantingui les dades desagregades per municipis. Aquesta ha estat una reivindicació de DMD Catalunya perquè permet conèixer millor la realitat territorial i avaluar l’impacte de les accions de divulgació que desenvolupem arreu del país.
Més informació sobre l’ús real dels DVA
Finalment, considerem que els propers informes haurien d’anar un pas més enllà.
No només volem saber quants DVA es registren, sinó també què passa amb aquests documents quan arriba el moment en què una persona ja no pot expressar directament la seva voluntat.
Per això proposem que en futures edicions de l’informe s’incorporin dades sobre quantes vegades els DVA són consultats a la Història Clínica Compartida de Catalunya i en quants processos assistencials o de final de vida les voluntats expressades en aquests documents han estat tingudes en compte.
També considerem necessari disposar de dades específiques sobre l’impacte de les noves vies de formalització incorporades a finals de 2025, especialment les que permeten formalitzar el DVA davant de professionals del treball social i en serveis residencials assistits.
Un pas endavant, però encara queda camí
Les dades de 2025 són una bona notícia. 52.560 persones han decidit deixar constància de les seves voluntats. I l’augment respecte dels anys anteriors mostra que els canvis legislatius i administratius han contribuït a fer més accessible aquest dret.
Des de DMD Catalunya celebrem aquesta evolució i reivindiquem el valor de la feina conjunta entre les institucions, els professionals sanitaris i socials i les entitats de defensa dels drets.
Però no ens conformem.
Encara hi ha milions de persones que no han sentit a parlar del DVA o que no saben com formalitzar-lo. Encara hi ha importants diferències territorials i socials. I encara cal aconseguir que les voluntats anticipades formin part de la cultura de planificació de la salut de qualsevol persona adulta.
El dret a decidir també implica poder deixar escrita la nostra voluntat quan encara podem expressar-la.
Des de DMD Catalunya continuarem treballant perquè aquest dret sigui conegut, accessible i respectat a tot Catalunya.
