jul. 1 2026
A les voluntàries de DMD (Dret a Morir Dignament), sovint se’ns titlla de funestes o se’ns esquiva amb un gest de rebuig, com dient la mort ben lluny de mi.
Els qui només ens coneixen superficialment tenen de nosaltres la idea que ens dediquem a promocionar la mort, però res més lluny d’això, l’Associació pel Dret a Morir Dignament, al defensar el dret de les persones a decidir el final del propi camí, defensa la vida.
A l’Associació tenim diferents objectius i un d’ells és el d’informar els ciutadans dels mitjans que tenim a l’abast per tal d’aconseguir una bona mort i el dret a triar arribar-hi segons els valors i la situació de cadascú.
Oferir aquesta informació és la meva tasca com a voluntària de DMD. Al despatx, atenem les persones que ens fan confiança per obtenir informació sincera, precisa i respectuosa sobre el seu cas particular i tant jo com les altres companyes que ens dediquem a aquesta tasca responem escoltant empàticament, amb seriositat i amb totes les garanties de confidencialitat. La nostra voluntat és que tothom surti del despatx confortat, amb esperança i la seguretat que pot tornar tantes vegades com vulgui.
Sabem que la mort fa por i no és un tema del que agradi parlar per una sensació inconscient que parlant-ne la invoquem. Però els qui mirem la mort de cara veiem que la realitat es desenvolupa molt lluny d’aquesta creença, parlar de la mort és el primer pas per aconseguir que la nostra vida sigui digna fins al final.
Desenganyem-nos, som morts de vacances o, si ho preferiu, som vius temporalment. Des que naixem estem predestinats a morir. La vida s’acabarà més aviat o més tard i és tan meravellosa que tots volem que sigui molt llarga. Tot i que no sabem quan durarà, com ens tractarà, qui ens estimarà, què hi aportarem… totes aquestes incògnites la fan més interessant, estimulant i valuosa. És perquè és tan valuosa que al final d’una vida, quan aquesta ja no pot oferir cap gaudi, és important poder triar una mort digna abans que una vida indigna, sempre tenint molt present que la definició de dignitat, tant per a la vida com per a la mort, la decideix cadascú, és del tot subjectiva, personal i intransferible.
Així que és perquè estimem la vida, que posem la mort sota el focus, per aconseguir que la vida de tothom s’il·lumini amb la llum de la dignitat fins al darrer instant.
Les persones que ens consulten entren al despatx amb una expressió severa al rostre. Ens fa felices veure que quan s’acomiaden ho fan amb llum als ulls.
Glòria Moretones i Suñol
(Voluntària de DMD-Cat)
