Aquest 25 de juny es compleixen cinc anys de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia (LORE), una norma que va situar l’Estat espanyol i Catalunya entre els territoris del món que reconeixen el dret de les persones a decidir lliurement sobre el final de la seva vida davant situacions de patiment greu, crònic o irreversible.
Des de Dret a Morir Dignament Catalunya (DMD-Cat), valorem positivament aquests cinc anys d’aplicació de la llei. La LORE ha permès que centenars de persones a Catalunya hagin pogut exercir un dret fonamental en condicions de seguretat jurídica, garanties i respecte a la seva voluntat.
L’eutanàsia ja forma part de la cartera de serveis del sistema sanitari públic i s’ha consolidat progressivament com una prestació sanitària més. Aquest fet representa una evolució en la manera d’entendre l’autonomia personal, la dignitat i els drets al final de la vida.
La LORE és el resultat de dècades de mobilització ciutadana defensant que ningú hauria de ser obligat a continuar vivint en situacions de patiment que considera intolerables. És una conquesta de llibertat, dignitat i drets civils que ha contribuït a construir una societat més respectuosa amb la voluntat de les persones.
Però cinc anys després, encara persisteixen obstacles que dificulten una aplicació plenament equitativa i universal de la llei.
Des de DMD-Cat continuem alertant sobre la necessitat de reforçar la figura dels professionals referents en eutanàsia, que han estat una peça clau en el desplegament de la llei i que necessiten temps, reconeixement i recursos per poder desenvolupar correctament aquesta tasca.
Ens preocupa que encara es produeixin situacions en què determinades sol·licituds no arriben a formalitzar-se adequadament dins la plataforma PRAM, dificultant-ne el seguiment i la traçabilitat. Cal la creació de vies de resolució fàcils per a la ciutadania davant obstacles administratius.
Igualment, considerem imprescindible que tots els centres i zones sanitàries disposin de protocols clars, homogenis i coneguts, on es faciliti la relació entre primària i hospitalària, per garantir que cap sol·licitud es perdi ni quedi bloquejada.
DMD-Cat considera necessari revisar alguns criteris interpretatius que poden limitar l’accés a la prestació. Ens preocupa que en alguns casos de patiment greu, crònic i impossibilitant es continuï valorant l’autonomia física de la persona com un element determinant per denegar sol·licituds. Creiem que ha de ser la mateixa persona qui defineixi els límits de la seva autonomia i del patiment que considera acceptable.
Així mateix, reclamem una aplicació lliure d’estigmes en els casos relacionats amb trastorns mentals greus. Les persones amb patiment psíquic han de poder accedir als mateixos drets que qualsevol altra ciutadania, sempre amb les garanties i avaluacions establertes per la llei, però sense discriminacions injustificades.
També és necessari impulsar el Document de Voluntats Anticipades (DVA), una eina essencial perquè les persones puguin deixar expressada la seva voluntat davant situacions futures en què ja no puguin comunicar-la. Ara que s’han unificat els models de DMD-Cat i del Departament, esperem pel setembre una campanya informativa, adreçada a ciutadania, professionals i administratius dels centres sanitaris.
A tot això s’hi afegeix la necessitat de millorar la plataforma PRAM, reforçar l’Oficina PRAM i assegurar una formació continuada sobre l’eutanàsia i DVA per a tots els professionals sanitaris.
Especial preocupació mereix la judicialització de determinades sol·licituds d’eutanàsia ja aprovades per la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC). Cap persona hauria de veure allargat el seu patiment durant mesos o anys mentre espera una resolució judicial després que la seva sol·licitud hagi estat validada per tots els mecanismes de garantia previstos per la llei.
Per aquest motiu, DMD-Cat ha impulsat una proposta de reforma legislativa perquè aquelles sol·licituds d’eutanàsia que hagin estat aprovades per la CGAC i posteriorment impugnades per terceres persones siguin resoltes en una única instància judicial i en terminis molt breus. L’objectiu és evitar situacions de patiment injust i innecessari provocades per processos judicials que s’allarguen durant mesos o anys.
Al mateix temps, volem expressar la nostra preocupació pel fet que, a data d’avui, el Departament de Salut encara no hagi fet públic l’informe anual sobre l’aplicació de l’eutanàsia a Catalunya corresponent a l’any 2025.
La publicació periòdica d’aquestes dades és essencial per conèixer l’estat real del desplegament de la llei, detectar possibles mancances, identificar desigualtats territorials i proposar millores. Sense transparència i sense informació pública és impossible avaluar adequadament el funcionament del sistema i continuar avançant en la garantia efectiva d’aquest dret.
Per això instem el Departament de Salut a publicar les dades amb la màxima celeritat possible i a mantenir el compromís amb la transparència que ha caracteritzat fins ara el seguiment de la LORE a Catalunya.
Cinc anys després de la seva entrada en vigor, el debat ja no és si aquest dret existeix o no. L’eutanàsia és un dret reconegut per la llei i avalat per una àmplia majoria social.
El principal repte dels pròxims anys és garantir que aquest dret es pugui exercir de manera efectiva, equitativa i sense obstacles. Les administracions públiques tenen la responsabilitat de dotar el sistema dels recursos humans, econòmics i organitzatius necessaris perquè cap persona vegi limitada la seva autonomia per mancances estructurals o administratives.
Des de DMD-Cat continuarem treballant perquè cap persona sigui obligada a viure contra la seva voluntat en situacions de patiment greu i irreversible, perquè cap sol·licitud es perdi, perquè cap professional es trobi mancat dels recursos necessaris per acompanyar aquests processos i perquè el dret a morir dignament sigui plenament conegut, accessible i respectat.
