abr. 4 2025
Barcelona, 4 d’abril de 2025
Des de l’Associació Dret a Morir Dignament Catalunya (DMD-Cat) volem manifestar la nostra preocupació i posicionament arran de la recent Sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 3 d’abril de 2025, en relació amb el cas de Francesc.
Aquesta Sentència estima els recursos presentats pel Ministeri Fiscal i pel pare de Francesc, contra l’Auto del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona que havia declarat inadmissible el recurs presentat pel progenitor contra la resolució de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), que havia informat favorablement la petició d’eutanàsia de Francesc.
La decisió del TSJC, si bé es limita a un aspecte processal —el de reconèixer que el pare pot estar legitimat per presentar recurs—, implica que el cas torni al mateix Jutjat perquè se segueixi tot el procediment judicial, incloent la presentació de proves i testimonis. Un procés que, inevitablement, suposa una nova dilació per a Francesc, i en conseqüència, allargar el seu patiment.
Allargar el temps, allarga el patiment
Des de DMD-Cat recordem que l’eutanàsia és un dret personalíssim reconegut per la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia (LORE). En paraules de Cristina Vallès, presidenta de DMD-Cat: “Ningú pot demanar l’eutanàsia per tu i ningú hauria de poder impedir-la quan s’han respectat totes les garanties que imposa la llei”. I conclou: “En Francesc fa temps que es troba en una situació de malaltia o limitacions greus i irreversibles que li provoquen un sofriment insuportable, la Justícia hauria de tenir-ho molt en compte per no acabar infligint de fet un tracte inhumà i degradant a la persona en allargar el seu patiment”.
Només la persona que pateix pot sol·licitar aquest dret, i ningú hauria de poder interferir en una decisió tan íntima i tan garantida pel nostre ordenament jurídic.
En el cas de Francesc, com en el de tantes altres persones que es troben en una situació de patiment insuportable a causa d’una malaltia greu i incurable, cada dia d’espera és un dia més de sofriment. Així ho va expressar fa poques setmanes la Noèlia, en una situació similar, davant el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 12 de Barcelona, que finalment va dictar una sentència exemplar en què va establir que el seu pare no estava legitimat per recórrer i que la resolució de la CGAC era conforme a la Llei.
És per això que considerem que la Sentència del TSJC, tot i que estrictament processal, no hauria d’obrir la porta a una pràctica que podria convertir-se en un precedent perillós: que terceres persones, alienes al patiment directe, puguin condicionar o bloquejar l’exercici d’un dret reconegut legalment i avalat per comissions mèdiques especialitzades.
Des de DMD-Cat insistim en què darrera dels casos com el de Francesc o la Noèlia, s’amaguen col·lectius que busquen frenar, portant a la justícia, un dret que vam guanyar políticament al 2021 i amb un ampli consens social. Cal, doncs, lluitar des de tots els àmbits possibles, per seguir garantint el dret a una mort digna.
Una llei per protegir, no per ser qüestionada
Des de l’aprovació de la LORE, a Catalunya s’han dut a terme 142 eutanàsies durant l’any 2024, totes amb normalitat i amb el suport de les famílies. Només dues han estat objecte de recurs. Justament aquestes dues són les que alguns grups volen convertir en exemple, no pas per millorar la llei, sinó per desprestigiar-la i intentar frenar un dret que la ciutadania ha conquerit democràticament.
Cal recordar per què es va aprovar aquesta llei: perquè persones com Ramon Sampedro, Maria José Carrasco o la Carina puguin evitar un patiment innecessari i morir amb dignitat, quan la seva situació mèdica ja no els permet viure amb qualitat. Sabem que només una petita part de la població recorrerà a aquest dret, però per a aquestes persones, és una prestació essencial.
Defensarem sempre el dret a morir dignament
Des de DMD-Cat continuarem defensant que ningú hauria de poder recórrer contra una resolució favorable a una sol·licitud d’eutanàsia quan s’han complert totes les garanties legals. No es tracta d’una opinió, sinó d’un principi fonamental: el dret a decidir sobre la pròpia vida i mort ha de ser respectat com el dret més íntim i personal de tots.
Confiem que el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona segueixi el camí marcat pel JCA núm. 12 en el cas de la Noèlia, i reconegui que la resolució de la CGAC en el cas de Francesc va ser plenament conforme a dret.
La dignitat, la llibertat i la compassió han de continuar estant al centre de l’aplicació de la LORE.
Associació Dret a Morir Dignament Catalunya (DMD-Cat)
