Durant aquests dies, hem sentit parlar molt de morts a les residències per a la gent gran. A DMD continuem lluitant perquè les morts siguin dignes, també en les estranyes i terribles circumstàncies que ens estan colpejant com a societat. I volem comunicar que tenir el DVA fet és una garantia també en aquestes circumstàncies. Us volem posar dos exemples, un de Lleida i un altre de Barcelona:
Lleida: una dona de 94 anys va morir de Covid-19. El seu fill està molt agraït a DMD perquè feia un any, a petició de la seva mare, l’havíem ajudat a redactar i inscriure al Registre el Document de Voluntats Anticipades. De la residència, a l’aparèixer símptomes (dècimes de febre i malestar) la varen traslladar a l'hospital (cosa que no hagués calgut si la residència hagués disposat de personal especialitzat però no era el cas). A l’hospital, el seu fill, representant designat per la seua mare en el DVA, va parlar amb el metge i li va explicar que la seua mare no volia que l’entubessin, ni cap tractament fútil: fou respectada escrupolosament la seva voluntat i no va entrar a l'UCI. El fill estava meravellat que el metge estès al cas de la seua petició, gràcies a que el DVA estava registrat i, per tant, apareixia a la història clínica. La seva mare va estar dos dies sedada i va traspassar sense patir en absolut.
Barcelona: una dona de 90 anys, que vivia a una residència, va presentar símptomes de Covid19. Es va plantejar la possibilitat de trasllat a l’hospital. Com que la dona es va poder expressar, va demanar no ser-hi traslladada. Era una persona que havia reflexionat prèviament, ja que tenia fet el seu DVA feia anys. En ell manifestava el seu desig que no li allarguessin la vida artificialment. Es va respectar la seva voluntat de no ser traslladada i va morir a la residència tranquil·la i ben cuidada. Així ens ho ha explicat la seva cunyada.