LORE; 20 preguntes que ajuden a llegir la llei?

1. A QUÈ DÓNA RESPOSTA LA LLEI D’ EUTANÀSIA?

Pretén donar una resposta jurídica, sistemàtica, equilibrada i garantista a una demanda sostinguda de la societat actual com és l’eutanàsia.

2.  LA LLEI D’ EUTANÀSIA I LA CONSTITUCIÓ

La legalització i la regulació de l’eutanàsia s’assenten sobre la compatibilitat d’uns principis essencials que són basament dels drets de les persones, i que recull així la Constitució espanyola. Són, d’una banda, els drets fonamentals a la vida i a la integritat física i moral, i, de l’altra, béns protegits constitucionalment com són la dignitat, la llibertat o l’autonomia de la voluntat.

3.  QUÈ ÉS L’ EUTANÀSIA?

S’entén per aquesta l’actuació que produeix la mort d’una persona de manera directa i intencionada mitjançant una relació causa-efecte única i immediata, a petició informada, expressa i reiterada en el temps d’aquesta persona, i que es porta a terme en un context de patiment degut a una malaltia o un sofriment incurable que la persona experimenta com a inacceptable i que no s’ha pogut mitigar per altres mitjans.

4.  QUIN OBJECTIU TÉ LA LLEI?

L’objecte d’aquesta Llei és regular el dret que correspon a qualsevol persona que compleixi les condicions exigides a sol·licitar i rebre l’ajuda necessària per morir, el procediment que s’ha de seguir i les garanties que s’han d’observar.

5. QUI POT DEMANAR L’EUTANÀSIA?

Aquesta Llei és aplicable a totes les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que actuïn o es trobin en territori espanyol. A aquest efecte, s’entén que una persona jurídica es troba en territori espanyol quan tingui el domicili social, la seu de direcció efectiva, una sucursal, una delegació o un establiment de qualsevol naturalesa en territori espanyol.

6. UN REQUISIT CABDAL PER A PODER-LA DEMANAR

La decisió de sol·licitar la prestació d’ajuda per morir ha de ser una decisió autònoma, i s’entén com a tal aquella que està fonamentada en el coneixement sobre el seu procés mèdic, després que l’equip sanitari responsable l’hagi informada adequadament. En la història clínica ha de quedar constància que el pacient ha rebut i ha comprès la informació

7. LES 5 CONDICIONS QUE S’ HAN DE COMPLIR PER DEMANAR-LA

a) Tenir la nacionalitat espanyola o la residència legal a Espanya o un certificat d’empadronament que acrediti un temps de permanència en territori espanyol superior a dotze mesos, tenir la majoria d’edat i ser capaç i conscient en el moment de la sol·licitud.

b) Disposar per escrit de la informació que hi hagi sobre el seu procés mèdic, les diferents alternatives i possibilitats d’actuació, inclosa la d’accedir a cures pal·liatives integrals compreses en la cartera comuna de serveis i a les prestacions a què tingui dret de conformitat amb la normativa d’atenció a la dependència.

c) Haver formulat dues sol·licituds de manera voluntària i per escrit, o per un altre mitjà que permeti deixar-ne constància, i que no sigui el resultat de cap pressió externa, amb una separació d’almenys quinze dies naturals entre les dues.

Si el metge responsable considera que la pèrdua de la capacitat de la persona sol·licitant per atorgar el consentiment informat és imminent, pot acceptar qualsevol període inferior que consideri apropiat en funció de les circumstàncies clíniques concurrents, de les quals ha de deixar constància a la història clínica.

d) Patir una malaltia greu i incurable o un sofriment greu, crònic i impossibilitador en els termes que estableix aquesta Llei, certificats pel metge responsable.

e) Prestar el consentiment informat prèviament a rebre la prestació d’ajuda per morir. Aquest consentiment s’ha d’incorporar a la història clínica del pacient.

 8. QUÈ S’ ENTÉN PER “SOFRIMENT GREU, CRÒNIC IIMPOSSIBILITADOR”?

Situació que fa referència a limitacions que incideixen directament sobre l’autonomia física i activitats de la vida diària, de manera que no permet valer-se per si mateix, així com sobre la capacitat d’expressió i relació, i que porten associat un patiment físic o psíquic constant i intolerable per a qui ho pateix, amb la seguretat o una gran probabilitat que aquestes limitacions persisteixin en el temps sense una possibilitat de cura o millora apreciable. A vegades pot implicar la dependència absoluta de suport tecnològic.

9. QUÈ S’ ENTÉN PER “MALALTIA GREU  IINCURABLE”?

La que per la seva naturalesa origina patiments físics o psíquics constants i insuportables sense una possibilitat d’alleujament que la persona consideri tolerable, amb un pronòstic de vida limitat, en un context de fragilitat progressiva.

10. QUÈ S’ ENTÉN PER “SITUACIÓ D'INCAPACITAT DE FET”?

Situació en què el pacient no té enteniment i voluntat suficients per regir-se de manera autònoma, plena i efectiva per si mateix, independentment del fet que hi hagi o s’hagin adoptat mesures de suport per a l’exercici de la seva capacitat jurídica.

11. QUI ÉS LA PERSONA RESPONSABLE DE VERIFICAR LA SITUACIÓ D’ INCAPACITAT?

La valoració de la situació d’incapacitat de fet per part del metge responsable s’ha de fer de conformitat amb els protocols d’actuació que determini el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.

12. COM COMENÇA EL PROCÉS DE PETICIÓ?

La sol·licitud de prestació d’ajuda per morir a què es refereix l’article 5.1.c) s’ha de fer per escrit, i el document l’ha de datar i signar el pacient sol·licitant, o per qualsevol altre mitjà que permeti deixar constància de la voluntat inequívoca de qui la sol·licita, així com del moment en què se sol·licita. En cas que per la seva situació personal o condició de salut no li sigui possible datar i signar el document, pot fer ús d’altres mitjans que li permetin deixar constància, o bé una altra persona major d’edat i plenament capaç el pot datar i signar en presència seva. Aquesta persona ha d’esmentar el fet que qui demana la prestació d’ajuda per morir no està en condicions de signar el document i n’ha d’indicar les raons.

13. NECESSITEM UNA PERSONA QUE FACI DE TESTIMONI PER FER LA SOL·LICITUD?

El document s’ha de signar en presència d’un professional sanitari, que l’ha de rubricar. Si no és el metge responsable, l’ha de lliurar a aquest. L’escrit s’ha d’incorporar a la història clínica del pacient.

14. I SI LA PERSONA SOL·LICITANT CANVIA D’OPINIÓ?

El sol·licitant de la prestació d’ajuda per morir pot revocar la sol·licitud en qualsevol moment, i la seva decisió s’ha d’incorporar a la seva història clínica. Així mateix, pot demanar l’ajornament de l’administració de l’ajuda per morir.

15. I SI EL PACIENT JA NO POT EXPRESSAR-SE?

la sol·licitud de prestació d’ajuda per morir la pot presentar al metge responsable una altra persona major d’edat i plenament capaç, i l’ha d’acompanyar del document d’instruccions prèvies, testament vital, voluntats anticipades o documents equivalents reconeguts legalment, subscrits prèviament pel pacient.

16. QUI CONTROLA PRÈVIAMENT QUE TOT ÉS CORRECTE?

El president o la presidenta de la Comissió de garantia i avaluació ha de designar, en el termini màxim de dos dies, dos membres d’aquesta, un professional mèdic i un jurista, perquè verifiquin si, al seu parer, concorren els requisits i les condicions establerts per a l’exercici correcte del dret a sol·licitar i rebre la prestació d’ajuda per morir.

17. L’ EUTANÀSIA ENTRA EN LA SALUT PÚBLICA?

La prestació d’ajuda per morir està inclosa en la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut i és de finançament públic.

18. ESTÀ CONTEMPLAT L’ OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA PER PART DEL METGE O METGESSA?

Els professionals sanitaris implicats directament en la prestació d’ajuda per morir poden exercir el seu dret a l’objecció de consciència. El rebuig o la negativa a dur a terme aquesta prestació per raons de consciència és una decisió individual del professional sanitari implicat directament en la seva realització, que ha de manifestar anticipadament i per escrit.

19. QUI SERÀ RESPONSABLE QUE EL DRET DE L’ EUTANÀSIA S’ APLIQUI CORRECTAMENT?

Existirà una una Comissió de garantia i avaluació a cadascuna de les comunitats autònomes, així com a les ciutats de Ceuta i Melilla. La composició de cadascuna d’aquestes té caràcter multidisciplinari i ha de disposar d’un nombre mínim de set membres, entre els quals s’han d’incloure personal mèdic, d’infermeria i juristes.  En el cas de les comunitats autònomes, aquestes comissions, que tenen la naturalesa d’òrgan administratiu, les han de crear els respectius governs autonòmics, els quals n’han de determinar el règim jurídic

20. QUAN SERÀ EFECTIVA?

Amb la finalitat d’assegurar la igualtat i la qualitat assistencial de la prestació d’ajuda per morir, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut ha d’elaborar en el termini de tres mesos a comptar de l’entrada en vigor de la Llei un manual de bones pràctiques que serveixi per orientar la posada en pràctica correcta d’aquesta Llei.

 

Font: Llei orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia. BOE-A-2021-4628

https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2021/03/25/pdfs/BOE-A-2021-4628-C.pdf

Resums de la LORE

En aquest link podeu trobar un resum de la LORE.

En aquest link us presentem un altre petit resum de què és la LORE i com està prevista la seva aplicació, que vàrem projectar durant l'Assemblea general que vàrem fer el 30 d'octubre.

Per seguir amb la feina que fa i ha de fer a partir d'ara, la nostra Associació, és important que tots i totes coneixem la llei, hem de poder explicar-la, saber els seus límits i el com està previst que s'apliqui, és per això que s'han programat, un seguit de xerrades de formació per les persones associades i pel voluntariat al llarg de l'any.

Acostumem a acabar les Assemblees generals amb una conferència sobre algun dels temes al voltant del nostre, al voltant de tenir un final de vida digna. Però des de la Junta ens ha semblat que aquest any, no podíem obviar l'aprovació de la llei.

L'any vinent farem el balanç de com s'ha fet el desplegament de la llei, ens queda molta feina , sabeu que una llei pot ser bona o dolenta... però quan realment es demostra si és vàlida o té deficiències és quan es posa en funcionament, quan es desplega en el territori, de moment podem dir que a Catalunya, s'estan complint els terminis marcats i que ja s'ha aplicat en diversos casos, dins dels terminis marcats i amb la confidencialitat i garantia necessaris. No hem d'oblidar que sense la lluita de DMD, que sense totes nosaltres la llei no existiria, no s'hauria arribat a regular, potser no és la llei que nosaltres hauríem redactat, però és una llei que ajudarà a molta gent que ho necessita, és una llei que hauria ajudat a Ramon Sampedro o a Maria José Carrasco ... Només per això ja és una bona llei.

Des de DMD haurem de treballar molt perquè cap dels casos presentats es quedi sense resposta, haurem de seguir ampliant la casuística prevista i estarem al costat de les persones associades com fins ara amb el suport de l'EAP, en els casos que no estiguin contemplats per la llei.

Haver aconseguit que es reguli una llei d'eutanàsia és una història de decisió i voluntat individual, de pensar que era necessari tirar-ho endavant però també de voluntat conjunta, de capacitat d'actuar, de confiança.

Podem dir que ho hem fet bé, hem tractat el tema de forma transversal, inclusiva, amb respecte i ha tingut els seus fruits, en aquest moment l'associació DMD-Cat, és un interlocutor imprescindible quan es parla del tema, ja sigui en l'àmbit públic, amb l'administració, políticament o amb el mateix departament de Salut.

Són molts anys de treball i de treball ben fet, ens hem de felicitar i agafar amb ganes el període que bé a partir d'ara, potser no tan lluït però absolutament necessari.

Diuen que aprendre a viure és aprendre a morir o aprendre a morir és aprendre a viure, ara, aquí, estem vives, per tot plegat abracem la vida i la celebrem...